Es defineix el restrenyiment com l’evacuació anormal, infreqüent i difícil dels excrements. Però donat l’ampli marge d’hàbits intestinals normals, resulta molt difícil definir el restrenyiment amb exactitud, ja que la freqüència normal varia d’una persona a l’altra. A més a més, també es considera restrenyiment quan la consistència de les femtes és molt dura i/o va associada a molèsties o a un gran esforç per a defecar. A la pràctica s’utilitza com a criteri més objectiu la freqüència de la defecació i es considera restrenyiment quan l’evacuació és inferior a tres cops a la setmana.

Prop del 20% de la població espanyola pateix restrenyiment, del qual el 75% són dones i en el 35% dels casos és crònic.

Són moltes les possibles causes del restrenyiment, tot i que les principals són l’estrès, la vida sedentària i el seguir una mala alimentació pobre en fibra i amb poc consum de líquid.

Altres causes que poden provocar el restrenyiment són:

• Ignorar el reflex de la defecació. Aquest reflex es produeix quan la femta ocupa l’última part de l’intestí. Sovint ignorem aquest reflex, bé perquè no som a casa, perquè no tenim temps, etc.
• Molèsties o dolor a l’hora d’evacuar. Això genera un cercle viciós, donat que els afectats per fissures anals i hemorroides eviten anar al lavabo per evitar el dolor.
• Fàrmacs. Els antidepressius, ansiolítics, o bé els suplements de ferro o calci, entre d’altres, afavoreixen l’aparició del restrenyiment.
• L’ús de laxants de forma habitual.
• L’edat. El restrenyiment és comú en persones de més de 65 anys degut a alteracions de la mobilitat intestinal i sumat al fet de prendre molta medicació, realitzar poca activitat física i del deteriorament mental.

El restrenyiment també és freqüent en dones embarassades, situacions de nerviosisme, cansament o en canvis de costums com passa durant el període de vacances o canvis d’horaris.

Per a tractar-lo, primer de tot cal veure quina és la causa. Com a norma general, el més important és prendre suficient fibra, beure molt líquid i augmentar l’activitat física.

 Una alimentació rica en fibra és aquella que inclou més de cinc porcions de vegetals (fruites i verdures) al dia, cereals integrals, llegums i fruits secs. Si estem acostumats a fer una dieta no gaire rica en fibra, s’ha de començar a introduir progressivament.

Per a que la fibra pugui actuar correctament, és necessari beure abundant líquid, com a mínim uns 8 gots d’aigua al dia. L’aigua ajuda a que la femta tingui la consistència adequada per tal d’evacuar-la de forma correcta i sense esforç.

És important també realitzar activitat física a diari ja que ajuda a enfortir els músculs abdominals i a activar els moviments peristàltics per tal de fer avançar la femta.

Per últim, cal que eduquem el nostre intestí i anem al bany quan tinguem ganes de defecar. És beneficiós habituar-se a anar al bany sempre a la mateixa hora i anar-hi sense presses.

Popularity: 10% [?]