La síndria és una fruita originària de l’Àfrica del sud, de la zona del desert del Kalahari, on se’n poden trobar de silvestres. Rep el nom científic de Citrullus Lanatus i actualment el seu cultiu està estès mundialment, sent els països de la riba nord mediterrània (Espanya, Grècia, Itàlia i Turquia) a més a més de l’Iran, Nord Amèrica, el Japó i la Xina els principals productors.

És una cucurbitàcia, família que es caracteritza per produir fruits de mida gran. D’aquesta família són també les carbasses, els carbassons, els cogombres i els melons.

És un fruit no climateri, això vol dir que s’ha de recol·lectar quan està en el seu punt òptim de maduració. A més a més és de cultiu anual. La millor època de consum la trobem en els mesos de juny, juliol i agost, podent-se allargar fins a principis de tardor.

Existeixen més de mig centenar de varietats que parteixen genèticament de 2 tipus de síndries: les síndries amb llavors (anomenades també diploides) i síndries sense llavors (triploides).

Les síndries diploides són les tradicionals i es caracteritzen per ser de mida més gran, amb pipetes marrons o negres. De pell fosca les de forma rodona i amb bandes de verd més clar o també fosques les de forma allargada.

Les síndries triploides són un creuament de síndria diploide amb una varietat modificada que dona com a resultat una síndria amb llavors estèrils mig formades. Per això les notem més toves i no molesten a l’hora de menjar.

La fruita és dels grups d’aliments que presenta més quantitat d’aigua i la síndria n’ocupa el primer lloc amb una concentració entre el 92 i el 95%. En algunes zones de l’Àfrica s’utilitza com a principal font d’aigua durant els mesos més secs. Gràcies a aquest elevat contingut d’aigua és una de les fruites més recomanades per a dietes de control de pes, ja que és poc calòrica (entre 40 i 60Kcal per ració de 200g) a més a més de ser molt refrescant a l’estiu. Conté també molt poc sucre (sobre uns 12g per ració).

Els nutrients que podem trobar són bàsicament minerals, sobretot potassi i magnesi. Carontenoids (provitamina A) en forma de licopè i vitamina C.

El potassi és un mineral molt present dins el nostre organisme i vital per evitar les doloroses rampes. Ha d’estar en equilibri amb el sodi i ambdós són responsables de la contracció i relaxació muscular així com de la transmissió nerviosa.

Dins el nostre cos tot està relacionat i la manca d’un sol nutrient pot afectar el bon funcionament d’un altre. El magnesi és un mineral que també està implicat en l’impuls nerviós ja  que és imprescindible per a mantenir l’equilibri entre sodi i potassi. A més a més, està molt present en ossos i dents ajudant a fixar el fòsfor.

Els carotens continguts en la síndria es presenten en forma de licopè. El licopè, també present en els tomàquets, és el responsable del seu característic color vermell i és un potent antioxidant que actua protegint les nostres cèl·lules de l’acció dels radicals lliures.

La síndria és, doncs, el complement ideal de l’estiu. La podem menjar tal qual a qualsevol hora del dia o la podem incloure com a ingredient en moltes preparacions com, per exemple, un gaspatxo.