Les últimes dades sobre obesitat infantil presentades el passat 18 de maig posa de manifest un problema existent en el nostre país des de fa una colla d’anys. La Fundació Thao ha publicat els resultats d’un estudi fet en més de 38.000 nens i nenes de diferents municipis d’Espanya dins el programa Thao-Salud infantil, i les dades parlen per sí soles.

El 30% de nens i nenes entre 3 i 12 anys presenten excés de pes. D’aquests, el 21,7% té sobrepès i el 8,3% obesitat. Si acotem per franges d’edat veiem que el 25% de nens i nenes de 3 a 5 anys presenta excés de pes i que la obesitat és menor entre nens/es de 10 a 12 anys que entre nens/es de 6 a 9 anys. Això no deixa de ser preocupant ja que demostra que la obesitat apareix cada vegada a edats més joves.

Les dades coincideixen força amb les que ja va oferir el Ministeri de sanitat el passat estiu amb l’estudi Aladino, on mostraven que el 30,8% de nens i nenes entre 6 i 9,9 anys pateixen excés de pes (14% sobrepès i 16,8% obesitat).

Des del programa Thao-Salud Infantil s’apunta també un canvi de tendència en positiu en les poblacions pilot on desenvolupen les seves accions.

La prevenció s’ha mostrat com la millor estratègia a aplicar davant del problema de la obesitat. La implicació familiar es fa indispensable per treballar en l’educació nutricional del nen.  Mitjançant programes de promoció de la salut s’actua tant sobre la població infantil com sobre les seves famílies.

Actualment està àmpliament demostrat que la manera com ens hem alimentat durant la nostra infància influeix sobre la nostra salut ja que ens prevé de malalties futures i de la obesitat. Adquirir des de ben joves uns hàbits alimentaris i estil de vida saludables són l’aposta segura per gaudir en el futur d’un bon estat de salut ajudant-nos a mantenir-la i millorar-la, si cal.

La obesitat en la infància duu amb ella una sèrie de problemes més comuns d’edats adultes que no pas d’edats primerenques com les apnees obstructives de la son, nivells alterats de colesterol, hipertensió, resistència a la insulina en edats prepuberals i risc de patir diabetis mellitus tipus 2 en edats cada cop més joves.

A més a més, els estudis posen de manifest diferències significatives entre els hàbits de nens amb excés de pes i nens amb normopes. És per això que l’abordatge s’ha de centrar en actuar sobre aquests punts:

• Escassa o nul·la activitat física: estimular la pràctica d’activitat física. A més a més d’ajudar-los a disminuir l’excés de pes, el manté a ratlla i ofereix millores en l’estat de salut general, com la qualitat òssia i l’agilitat, millora en el benestar personal i millora en les relacions socials i personals.
• Elevat nombre d’hores que passen davant la televisió, l’ordinador o realitzant activitats sedentàries: reduir el temps dedicat a les activitats sedentàries farà augmentar el dedicat a les no sedentàries. Passar més hores davant una pantalla contribueix a que el nen distregui la seva atenció afectant això a la manera d’alimentar-se. S’ha demostrat que si es menja en família i sense la distracció de la televisió, es menja menys i s’està més atent al que s’ingereix.
• Baix consum de fruites i verdures així com l’elevat consum de productes processats (sobretot bolleria industrial) rics en greixos i sucres: el paladar és un element educable. De la mateixa manera que hom s’ha acostumat a un tipus de menjar, pot desacostumar-se’n. La infància és doncs el millor moment per introduir o augmentar el consum de fruites i verdures fresques. Així mateix cal prioritzar el consum d’aigua i sucs naturals davant dels refrescos o sucs de fruita ensucrats.
• Menys hores dedicades a dormir: el son és reparador perquè durant les hores que estem dormint el cos aprofita per recuperar forces i energia. Es repara i creix. Quan un nen no dorm les hores que li calen per la seva edat, es mostra cansat, ansiós i no es concentra. Cal també establir una rutina anant a dormir a la mateixa hora i durant les hores que li toquin.
• No esmorzar o esmorzar molt poc: l’esmorzar és l’àpat més important del dia. Tots ho sabem. Tot i així una part molt important de la població i concretament, dels nens, no té per costum esmorzar o ho fa de manera insuficient i/o deficient. Al contrari del que pensem, passar moltes hores sense menjar obliga al cos a tornar-se més estalviador ja que detecta i entén que s’està en època d’escassetat. Quan finalment mengem, a mig matí o fins i tot a l’hora de dinar passaran 2 coses: el cos estarà tan afamat que escollirà aquells aliments amb més càrrega calòrica (sucres, greixos) i la major part del que es mengi es destinarà a fer reserva energètica (reserva de greix) perquè, recordem, el cos està en mode estalviador.

Com s’ha comentat al principi, la implicació familiar és imprescindible ja que, depenent de com siguin els hàbits a dins de casa influiran en el comportament alimentari del nen. L’herència no és només genètica, és també una herència comportamental.