L’inici de la primavera és el ressorgir de la vida. Comencem a veure els camps plens d’abelles,  papallones i altres insectes molt enfeinats recollint el nèctar que les flors els ofereixen molt encertadament. I amb el bon temps i els dies més llargs i calorosos s’inicia una nova temporada de fruites i verdures. El ric món vegetal se’ns mostra amb colors més vius: el vermell de les maduixes, el llampant carbassa de les nespres madures i el verd viu dels tirabecs que agafen intensitat dins la cuina.

El tirabec (pisum arvensis), aliment del qual parlarem en aquest post, és de la família dels pèsols (pisum sativum).  És, per tant, una lleguminosa. Tot i així, aquest vegetal té una llavor molt discreta i el tirabec és cultivat i apreciat per la seva beina més que no pas el gra.

De la mateixa manera que passa amb el seu cosí, el pèsol fresc, els tirabec es classifica com a una verdura. Això és degut a que, al tenir la llavor tan petita i la beina tan tendra, es consumeix sencer, aportant un valor nutritiu més semblant a una verdura que no pas a un llegum.

Es cultiva i consumeix més a l’Aragó, Catalunya i País Valencià i és molt conegut, també, a la cuina xinesa. El seu cultiu és breu, des de final d’hivern a principi de primavera. Escassament dos mesos (final de març i abril). És molt millor consumir-los frescos i amb una lleugera cocció. Deixar-los “al dente” és una de les millors maneres d’apreciar-ne al màxim el gust.

Pel que fa a la composició nutricional, és força semblant al pèsol fresc, oferint menys quantitat de proteïna i carbohidrats que els seus companys, els llegums, però sí una proporció més elevada d’aigua. Tenen al voltant de 5g de fibra per cada 100g de producte i quantitats apreciables de vitamina C, carotens, folats i vitamina B3 (niacina).

Així doncs, si encara no els heu tastat, us recomanem fer-ho. Menjar-los sols o com a guarnició, descobrireu que és un aliment a tenir en compte dins la vostra alimentació diària, que enriquirà el paladar amb un gust nou, suau, delicat, i de proximitat!