Com cada any quan arriba la tardor, i en alguns indrets de muntanya fins i tot a finals d’estiu, apareixen bolets al bosc, alguns anys de manera abundant, i d’altres, com aquest, en molt poca quantitat. Segons el temps i les pluges, un any pot ser molt bo o molt dolent per als boletaires.

El que nosaltres collim com a bolets, en realitat no és més que l’òrgan reproductor del fong que hi ha a sota i que s’alimenta de la matèria orgànica en descomposició. Per això és important portar els bolets en un cistell i de cap per avall, i no en bosses de plàstic, ja que d’aquesta manera contribuïm a replantar-los perquè les espores poden caure a terra i el bolet es podrà reproduir. Si anem a caçar bolets caldrà tenir en compte algunes normes més:

• La primera és recordar el punt d’on hem partit i portar algun sistema d’orientació, ja que és molt fàcil perdre’s dins el bosc.
• No hem de recollir bolets que estiguin a prop de focus de contaminació química, ja que concentren les substàncies tòxiques del medi ambient. Per tant cal evitar collir bolets a prop d’autopistes i carreteres molt transitades perquè  poden contenir altes quantitats de plom. També s’han d’evitar els llocs propers a grans zones de cultiu tractades amb pesticides o els voltants de les indústries químiques, d’abocadors i de forns incineradors.
• Pel que fa a la manera de tallar-los hi ha controvèrsia entre si s’ha d’utilitzar ganivet o no, hi ha qui afirma que no, perquè si es tallen el fong que queda a sota podria morir per infecció del tall.
• No s’han de fer servir rasclets que fan malbé el bosc ni trepitjar o destrossar els bolets que no puguem identificar.
• S’han de rebutjar els bolets molt madurs, els que estan menjats pels insectes o els que estan deteriorats, ja que tenen més concentració de toxines.
• I per descomptat, mai no hem de consumir un bolet que no sapiguem del cert que és bo, ja que n’hi ha de molt verinosos i fins i tot mortals. No està de més portar una petita guia de bolets comestibles i consultar un expert davant el més mínim dubte.

Entre els bolets més coneguts i apreciats hi ha els delicats ceps, també coneguts com a surenys en alguns indrets, els deliciosos rovellons, potser els més populars de tots, els rossinyols, d’un color groc característic, l’ou de reig, d’un color taronja magnífic, o les trompetes de la mort, un bolet d’un color negre no gaire atractiu, però molt bo per a fer guisats.

Entre els bolets més verinosos destaquen l’Amanita phalloides, també coneguda com farinera borda o farinot, que és la més verinosa de totes, ja que només mig bolet pot causar la mort, i l’Amanita verna, en català farinot vernal o cogomassa, que és tan mortal com l’Amanita phalloides. Altres bolets tòxics són l’Amanita muscaria, també anomenada reig bord o reig vermell, que provoca trastorns neurològics, i l’Amanita panterina o pixacà pigat. Normalment, els bolets més verinosos tenen unes característiques comunes: tenen làmines blanques o de color clar, sempre tenen anell al voltant del tronc i sempre tenen una mena de sac que envolta el naixement del tronc. Si es rebutgen els bolets amb aquestes característiques, es poden evitar intoxicacions mortals.

No s’ha de fer mai cas de falses i perilloses afirmacions que circulen cada any en època de bolets, com per exemple:

• Si es cuinen els bolets en aigua o oli amb una mica de plata, aquesta queda negra si els bolets són tòxics. Això només ho fan alguns bolets molt madurs, però cal saber que les amanites mortals no ennegreixen la plata.
• Els bolets que tenen anell són comestibles. N’hi ha que sí, però resulta que les més verinoses tenen anell.
• Els bolets que tenen un gust i olor agradables són comestibles. Resulta que la mortal Amanita phalloides té un agradable gust dolcet, sobretot els exemplars joves.
• Els bolets mossegats per cargols o rates són comestibles. Aquests animals les poden menjar perquè tenen enzims que destrueixen el verí, però nosaltres no els tenim.
• Els bolets macerats en aigua, sal i vinagre perden els possibles verins. Això pot servir per reduir el gust picant o aspre, però no per eliminar el verí.
• Coure molt els bolets o assecar-los elimina e verí. Això només és cert en algunes espècies, però en les amanites mortals el verí persisteix.

En general, els bolets, excepte alguns d’orientals, no tenen unes propietats ni nutritives ni curatives especials i el seu atractiu resideix sobretot en el seu sabor. Però no totes les cultures aprecien els bolets de la mateixa manera, hi ha gent i regions micòfils, és a dir, amics dels bolets, però també hi ha micòfobs, o sigui, que els tenen més aviat fòbia. I en altres indrets els bolets són ignorats o menyspreats. Això pot ser degut al fet que n’hi ha de tòxics i per això en moltes regions persisteixen pors ancestrals als bolets.

Pel que fa al contingut nutricional, els bolets són gairebé tot aigua, però ens aporten un 2 o 3% de proteïnes de bona qualitat biològica, un 5% d’hidrats de carboni –sobretot glucogen, que és un tipus de midó propi dels animals– , i molt poc greix. Pel que fa a vitamines, en porten del grup B i també bastant vitamina D, entre els minerals destaquen el fòsfor, el potassi i el ferro.

Els bolets són uns aliments molt poc energètics, ja que només aporten unes 30 calories per cent grams, quantitat inferior a la de tots els grups d’aliments, excepte algunes verdures com les de fulla o tronc. En canvi, contenen al voltant d’un 3% de fibra, quantitat superior a la d’algunes verdures i fruites.

A part dels bolets que collim als boscos a l’arribar la tardor, també n’hi ha d’altres que destaquen per les seves propietats medicinals, es tracta d’alguns bolets orientals, molt presents a la medicina tradicional xinesa, coreana i japonesa des de fa mil·lennis. Es tracta, entre altres, del xiitake, considerat com un elixir de llarga vida, ja que conté substàncies com el lentinià d’acció terapèutica que estimulen la producció de defenses, i d’altre que redueixen el colesterol, a més d’enzims de gran acció antioxidant com la superòxid-dismutasa. Tot això les fa útils en casos d’infeccions, càncer, colesterol i arterioesclerosi. L’enoki és un altre bolet que també estimula el sistema immunitari, mentre que el maitake té propietats anticanceroses, antihipertensives i antidiabètiques. El cordiceps és un bolet utilitzat per la medicina tradicional xinesa com a antiasmàtic i broncodilatador i també om a afrodisíac i estimulant. I el reishi o ganoderma conté també lentinià com el xiitake, una substància immunoestimulant i anticancerosa.

Com veiem, la majoria de bolets resulten molt bons al paladar i d’aquí l’afició a collir-ne cada any, d’altres ens poden retornar la salut o en el millor dels casos salvar-nos la vida, i alguns ens la poden prendre a causa de la seva extrema toxicitat.