El sistema immunitari compleix dues funcions essencials per a la supervivència. La primera és el reconeixement de tota mena de microorganismes i substàncies estranyes potencialment perilloses, com productes químics, pols, cèl·lules d’altres éssers vius i cèl·lules pròpies deteriorades per mutacions genètiques que podrien evolucionar malignament. I la segona és la destrucció d’aquests microorganismes, substàncies o cèl·lules estranyes.

Les causes d’ una baixada de defenses d’aquest sistema immunitari poden ser molt variades, però entre les principals trobem la desnutrició i malnutrició, ja que la deficiència de nutrients essencials, sobretot vitamines i minerals poden reduir l’activitat immunitària; també l’estrès, ja sigui de tipus físic o psíquic; o els tractaments de quimioteràpia; o fins i tot les malalties infeccioses.

Per fer que aquest complex sistema de vigilància i de defensa que és el sistema immunitari funcioni correctament hauríem d’augmentar el consum de les següents substàncies:

• Antioxidants. El nostre organisme els necessita per neutralitzar els radicals lliures o molècules que danyen l’ADN, i que es generen per infeccions, estrès, contaminació i com a fruit de l’activitat metabòlica. La vitamina A, les vitamines C i E i els flavonoides són els antioxidants més potents. Els aliments vegetals són les úniques fonts d’aquests nutrients.
• Oligoelements. Són minerals com el zinc, el ferro, el seleni o el coure, necessaris perquè unes substàncies anomenades enzims puguin crear anticossos. La melassa, el sèsam i el germen de blat en són bones fonts.
• Fruites cítriques. Proporcionen vitamina C i elements fitoquímics del tipus flavonoides, que augmenten la capacitat defensiva dels leucòcits o glòbuls blancs de la sang.
• Proteïnes. Els anticossos que el nostre organisme produeix per lluitar contra microorganismes i substàncies estranyes estan formats per proteïnes. Una alimentació pobre en proteïnes debilita les defenses. Però no cal que siguin proteïnes animals, les proteïnes vegetals ben combinades també serveixen.
• Olis. Els olis d’oliva i els olis de llavors com el de llinosa i gira-sol proporcionen vitamina E que afavoreix la immunitat. És important que siguin olis de bona qualitat, si és possible de primera pressió en fred, o com a mínim que no continguin olis refinats.
• Pròpolis. És una substància antibiòtica produïda per les abelles, que a més reforça les defenses antiinfeccioses de l’organisme.
• Gelea reial. És un tonificant general de totes les funcions orgàniques, inclosa la immunitària de defensa contra les infeccions i substàncies estranyes.
• All. És un antibiòtic natural i al mateix temps estimula les defenses.
• Iogurt. Els iogurts, quefirs, llets fermentades o productes que contenen bacteris vius protegeixen la mucosa intestinal i augmenten la resistència davant les infeccions. Recordem que una bona part del sistema immunitari es troba al budell.
• Atzerola. És la fruita més rica en vitamina C ja que en conté molta més que els cítrics. La vitamina C augmenta la capacitat dels leucòcits o glòbuls blancs i promou la producció d’interferó, una proteïna antivírica.
• Kiwi. Pel seu gran contingut en vitamina C i oligoelements, estimula les defenses.
• Tomàquet. Per la seva riquesa en carotenoides o provitamina A, antioxidants i minerals augmenta les defenses.
• Alfals. Els germinats són rics en minerals i oligoelements, que afavoreixen la síntesi d’anticossos.

Però no només hem de tenir en compte els aliments més adequats per incloure a la dieta sinó també aquells que són perjudicials, sobretot les begudes alcohòliques, el sucre blanc i un excés de greix.

Tenim també aliments que ens poden ajudar específicament a lluitar contra les infeccions, ja que tenen capacitat antibiòtica. Aquests antibiòtics naturals no són tan intensos com els de laboratori, però tenen l’avantatge de no produir resistències i de no alterar la flora bacteriana normal de l’organisme:

• All. Combat molts bacteris patògens, sobretot els que causen gastroenteritis, infeccions urinàries i infeccions respiratòries..
• Ceba. Conté compostos ensofrats amb acció antibiòtica sobre bacteris gram positius. És útil en infeccions respiratòries com la sinusitis o la bronquitis, entre altres.
• Llimona. A causa de la seva acidesa, aplicada externament actua com a antibiòtic natural, i internament potencia les defenses.
• Col. El suc fresc és un antibiòtic natural i equilibrador de la flora bacteriana gràcies a les substàncies ensofrades que conté.
• Rave. La seva essència sulforada el fa recomanable en casos d’infeccions de les vies respiratòries.
• Nabiu vermell. És eficaç contra l’Escherichia coli i altres bacteris causants d’infeccions urinàries i digestives.