Ara fa uns anys l’anisakis va deixar de ser un ésser viu desconegut per formar part del vocabulari usual de la gent, de tota manera farem una breu explicació per aquelles persones que no sàpiguen què és i com actua, i ara que venen les festes de Nadal i augmenta el consum de peix i crustacis.

L’anisakis és un paràsit nematode (cuc) que viu al medi marí, el seu cicle vital és complex degut a que passa per diferents hostes en el seu procés de creixement abans d’arribar a l’ésser humà. En primer lloc els crustacis (llamàntol, crancs, gambetes, escamarlà, etc) s’alimenten de les larves d’aquest cuc, aquestes formen part de l’organisme del crustaci, i així passen a formar part de la cadena alimentària dels animals. De manera que, quan un peix o un cefalòpode (pop, calamar,etc) es menja un crustaci infectat, el paràsit s’allotja a l’intestí del nou hoste i la larva evoluciona a l’estadi superior. Llavors els mamífers marins quan es mengen els peixos infectats, el paràsit acaba el seu cicle vital, és a dir, es reprodueix i disposa els ous que són expulsats pels mamífers marins per la femta cap al medi aquàtic i torna a començar el cicle vital. En conseqüència, quan l’ésser humà es menja el peix o crustaci infectat, aquest s’introdueix al nostre organisme i provoca els diferents símptomes que en deriven.

Normalment aquest cuc es troba a l’exterior de les vísceres, però ocasionalment també es pot trobar al múscul o sota la pell d’aquells animals infectats. Entre les espècies de peix amb major freqüència que poden contenir aquest paràsit trobem: la sardina, el bacallà, l’areng, el salmó, l‘abadeig, el lluç, el verat, el bonítol, el rap o el sorell. Aquest cuc arriba a l’ésser humà en menjar un peix o crustaci infectat cru o poc cuinat. Pel què fa a la població amb més prevalença de contraure aquest paràsit són els Japonesos, ja que mengen gran quantitat de peix cru o poc cuinat.

Per les festes de Nadal augmenta el consum de peix i crustacis, per això és important vigilar el peix i crustacis que comprem, que siguin de qualitat, frescos i eviscerats el més aviat possible. L’alternativa de qualitat al peix i marisc fresc és aquell que ha estat ultracongelat. Tot i així per evitar els efectes de consumir anisakis viu cal prendre certes mesures.

Aquest paràsit no sobreviu a temperatures extremes, és a dir, a temperatures de cocció ( superior a 65ºC al centre del aliment) o temperatures de congelació (inferior a -20ªC durant 24h). De manera que, si voleu consumir peix o crustacis només caldrà que us assegureu que ha sigut ben cuit; i en cas que volgueu menjar peix cru, l’haureu de congelar prèviament al menys durant 24h per assegurar que el paràsit mori. Com que a temperatures de -20ºC o inferiors l’aigua es solidifica, també es solidificarà l’aigua interna del paràsit, de manera que les part de les estructures internes es destruiran i consegüentment morirà paràsit.

L’anisakiasis és la malaltia provocada per la ingestió d’anisakis. Hores després de la ingestió es quan sorgeixen els símptomes com dolor abdominal, nàusees i vòmits o símptomes de reacció al•lèrgica, en canvi a persones amb una història de reacció al•lèrgica pot provocar-li una reacció anafilàctica.

Per tant amb mesures de prevenció a l’hora de consumir peix i crustacis, podem evitar la intoxicació per aquest paràsit.