La Generalitat de Catalunya, fa unes setmanes va aprovar un decret de regulació per els allotjaments turístics de qualitat superior a 4 estrelles. La nova normativa introdueix paràmetres de qualitat en les estrelles dels establiments hotelers vinculats als serveis que s’hi presten, més enllà d’aspectes físics o mètrics

Aquests establiments hotelers entre altres modificacions, hauran de servir en els esmorzars pa amb tomàquet i productes de proximitat, sobre tot embotits.

El pa amb tomàquet és un plat típic de la gastronomia catalana, s’expliquen innumerables històries sobre el seu origen. A tota la península ja es menjava pa amb oli; agafaven una llesca de pa, torrat o no, i li afegien un rajolí d’oli d’oliva, hi havia qui hi fregava una mica d’all per donar-li un gust més picant, aquesta recepta va apareix escrita al s.XVII. En canvi el tomàquet es va introduir a Europa al s. VI, però d’entrada no va tenir gran èxit, ja que el tomàquet es relacionava amb algunes espècies de plantes verinoses. Quan ja van considerar el tomàquet com aliment comestible, primer se’l va classificar com un fruit degut al seu sabor una mica dolç, però al cap d’un temps van veure que per les propietats s’apropava més al grup de les hortalisses que el de les fruites -val a dir, però, que el tomàquet és més una fruita que una verdura-.

En temps de fam el pa que menjaven els nostres avantpassats no era pas calent i del dia com és avui en dia, tenien pa tou cada quinzena i això feia que l’haguessin de racionar i mantenir fins la propera fornada, llavors el pa s’assecava i quedava dur. Per aprofitar aquest aliment van idear diferents maneres d’estovar el pa, entre altres, varen descobrir que fregar mig tomàquet en una tros de pa el feia més comestible. Van acabar d’arrodonir-ho afegint un raig d’oli d’oliva i una pessic de sal. Encara queda una mica dispers qui va iniciar la recepta, per una banda es diu que van ser els treballadors murcians que van venir a construir el ferrocarril Barcelona- Mataró i plantaven tomaqueres al la vora de les vies i l’usaven per estovar el pa dur. D’altra banda es diu que foren els pagesos que en una sobreproducció de tomàquet van utilitzar-lo per estovar el pa dur. Tot i ser d’origen confús, l’objectiu comú va ser estovar el pa dur d’aquell moment i fer-ho el més agradable i saborós possible al paladar.

Aquest plat tan senzill es pot acompanyar de qualsevol embotit o formatge, en forma de llesca o en entrepà, o com acompanyament de l’àpat que pertoqui.

El tomàquet com bé es diu en un dels post, és un aliment amb  propietats preventives de malalties cardiovasculars. Això es degut al licopé, el pigment que li confereix el color vermell, que és un potent antioxidant que evita l’acumulació del colesterol dolent (LDL) a les artèries. L’oli també te propietats preventives de les malalties cardiovasculars, degut a la vitamina E que també te un paper antioxidant.

Així doncs pot ser d’allò més adequat que s’ofereixi pa amb tomàquet en els esmorzars dels hotels de categories superiors a 4 estrelles. D’aquesta manera oferim als turistes un coneixement de la cultura gastronòmica catalana, sent el pa amb tomàquet, un dels plats més característics. A més d’oferir una visió molts cops desconeguda del producte autòcton de la zona, a més de propiciar una alimentació saludable, en vers d’altres esmorzars, amb més contingut en greixos i sucres simples.