El codony és el fruit del codonyer (Cydonia oblonga), un arbre que té una mida d’entre 1,5 i 4 metres d’alçada. És de la família de les Rosàcies, com altres fruites ben conegudes (pomes, peres, préssecs, cireres, maduixes, ametlles…) i els fruits surten a la tardor, per tant serà el millor moment per consumir-ne. En podem trobar al mercat fins el mes de gener.

S’han trobat documents escrits de la Grècia clàssica que fan referència als codonys. Es considerava un símbol de fertilitat i amor i era dedicat a Venus, deessa de l’amor que sovint es representa amb un codony a la mà dreta. Aquest fruit també apareix en escrits del 600 a.C. com a element de ritual en casaments. Es deia que augurava dolçor i dies feliços a les persones casades. Els romans, sobretot el van emprar en perfumeria.

És una fruita grossa de color groc verdós i té una textura de vellut que va desapareixent a mesura que passa el temps. Desprèn aromes agradables, quan són ben frescos i madurs recorden a la poma. També es poden notar olors especiades. La polpa és blanca i rugosa, en cru resulta desagradable ja que és molt aspre i amb un lleuger toc amarg.

Per tant és un fruit òptim per consumir cuit. Gràcies a la quantitat de pectina i mucílags que conté resulta perfecte per preparar: confitures (com el conegut codonyat), gelees, gelatines i moltes altres receptes.

A nivell dietètic els codonys tenen múltiples aplicacions, expliquem-ne algunes.

És vox populi que el codonyat va bé en casos de diarrea, trànsit intestinal ràpid i gastritis per l’efecte astringent i antiinflamatori que té, una recomanació ben certa. Però cal saber també que si se’n fa un consum habitual i combinat amb una bona aportació de líquid no accentuarà el restrenyiment, sinó que pot arribar a normalitzar el trànsit intestinal.

És una fruita que conté molta pectina i mucílags, fibra soluble que competeix en l’absorció de greix a nivell digestiu i ajuda a calmar la mucosa intestinal en casos d’inflamació.

Una de les altres propietats del codony és que conté grans quantitats de potassi. Anirà bé per persones que prenen diürètics i persones amb hipertensió, però no el recomanem si hi ha insuficiència renal.

Un inconvenient que ens pot aparèixer és la gran quantitat de sucre que acompanyen les preparacions amb codony, per aquest motiu no serà adequat en casos de diabetis ni hipertrigliceridèmia.

El consum de codony com hem anomenat serà sempre després de coure’ls.
En podem menjar en forma de codonyat, compota, en gelatines de fruita, per decorar pastissos… Fins i tot, en plats salats com estofats d’au tradicionals (substituint la clàssica poma), allioli de codony o bé amb plats més exòtics com una Tajine de xai.

Una altra opció, ara que s’apropa l’època dels panellets, és provar de farcir aquestes postres tradicionals de codony. Aconseguireu aportar un sabor diferent i us embafaran menys.

Per altra banda recomanem acostumar, petits i grans, a menjar a mig matí o per berenar una mica de codonyat combinat amb algun làctic (iogurt, formatge, cuallada, kefir…), serà un snack saludable.