Durant els últims 20 anys ha baixat el consum de pa d’una manera exponencial. Els cereals i farinacis haurien de formar la base de la nostra alimentació diària, ja que ens aporten la principal fon d’energia per a realitzar les tasques diàries.
Es recomana prendre uns 250 grams de pa cada dia, dins una dieta normal. Això representa el 20% de les calories dia, però malauradament no superem els 153 g/dia.

Els motius principals d’aquesta disminució progressiva en el consum de pa són:

• Major poder adquisitiu de la població que fa canviar els hàbits alimentaris. Increment dels productes de pastisseria en detriment del pa.
• Disminució de la qualitat del pa en el procés de fabricació, resulta menys agradable en sabor, aromes i textura.
• Consell dietètic, sovint fora de context, d’un especialista (o no) d’eliminar el pa de la dieta en casos de pautes d’aprimament.

És un mite considerar el pa com a únic culpable de l’augment de pes i fins i tot d’obesitat. Cal afegir que el pa és un dels recursos més importants en la historia de la humanitat.

Els cereals, el primer blat juntament amb el sègol, l’ordi i la civada, van aparèixer a Mesopotàmia 9000 anys a.C. Mentre a l’Àsia i l’India apareixia l’arròs i al continent americà el blat de moro.

El conreu de blat va fer passar l’home nòmada en agricultor, amb tot el què comporta a nivell d’evolució i sociabilització. A poc a poc aprengué a domesticar animals i a fer servir el foc per escalfar-se i millorar els aliments.
És per aquest motiu que la imatge emblemàtica de la FAO és una espiga amb l’anagrama fiat panis, es faci el pa per tot el planeta. Es calcula que arreu del planeta hi ha mil milions de persones que s’alimenten de blat i derivats.

El procés de panificació com a tal, aparegué a l’antic Egipte amb el descobriment dels llevats. Els grecs foren els grans forners, van crear receptes de pans diferents. Els romans, anys després van afegir a l’agricultura i al procés d’elaborar pa, l’ús d’animals per treballar la terra, molins hidràulics, eines de conreu i el nom de farina pel producte mòlt.
Els colonitzadors espanyols van ser qui va portar el blat a Amèrica l’any 1942, els primers grans es van plantar a Mèxic.

Com hem comentat al principi, el consum de pa per un adult hauria de ser d’uns 250 grams al llarg del dia. El pa és una bona font de glúcids (60%). A més, també aporta proteïnes (8-10%); greixos, dependrà del procés d’elaboració i la varietat de pa en qüestió; fibra, més quantitat si es tracta de pa integral; vitamines, sobretot del grup B i minerals.

Un altre mite que envolta el pa, és que si es tracta de pa integral engreixa menys. Aquesta informació no és certa, ja que tant pa blanc com l’integral aporten aproximadament les mateixes calories. Si decidim escollir pa integral és perquè ens aporta més quantitat de fibra, imprescindible per la salut digestiva i intestinal, i una quantitat més alta de vitamines del grup B i minerals. El més important es que habitualment consumim pa de forner, artesà i sense greixos afegits.

Motius per seguir consumint pa:

• Perquè la humanitat l’ha consumit des de temps remots
• Per solucionar tants problemes d’ingesta als països pobres
• Per la seva composició nutricional, recomanable dins una alimentació equilibrada
• Perquè sempre serà més saludable que alternatives de brioixeria.

Fa alguns anys que molts flequers han decidit posar-se les piles i tornar a elaborar el pa com es feia abans: crosta gruixuda, molla espessa, amb un lleuger sabor àcid… Pa que dura més de 3 dies tou.

Us animem a que mengeu pa, i que sigui de qualitat.