La farigola comuna és el Thymus vulgaris, també anomenada timó i timonet. N’hi ha de moltes espècies i la majoria s’utilitzen a la cuina.

La farigola és una de les nostres herbes més importants, una autèntica universal, emprada en farciment de carns i peix, estofats, a la cassola, en picades, escabetxos i brous. Es particularment saborosa amb algunes hortalisses com cebes, carbassons i albergínies.
Existeix un altre tipus de farigola, la llimonada (T. x citriodorus). Aquesta dóna una olor fresca als peixos insípids (com el lluç). Es pot barrejar amb fonoll per a peixos bullits o escalfats. També és bona en preparacions dolces com flams, cremes i en refresc gelat. Pot guisar-se amb ruibarbe.

La farigola, quan és tendrá també resulta excel•lent per vinagretes i també es pot barrejar amb mantega i julivert per fer rostits.
Ambdues farigoles viuen en indrets secs, assolellats i ben airejats. Les plantes es renoven millor després d’uns 4 anys de vida. Si les volem cultivar a casa, el millor és sebrar-la a la primavera i plantar-la al balcó, o a l’ampit de la finestra, però recordeu que li toqui el calor i el sol.

És una de les plantes medicinals amb més propietats curatives i es pot utilitzar de diferents maneres: en infusió,  l’oli essencial, en comprimits…

Resulta molt adequada per diferents sistemes del nostre organisme:
- A l’aparell digestiu els beneficis són múltiples: per reduïr els cucs intestinals, facilita la digestió, és tonificant, millora l’estat de les mucoses, redueix les aftes bucals i també resulta antisèptica
- A l’aparell respiratori com a expectorant
- Per la vista com a desinfectant, es poden rentar els ulls amb la seva infusió.
- Per la pell, és tonificant, cicatritzant i desinfectant.