La magrana, una de les fruites més típica d’aquestes dates, és el fruit del Magraner, un arbre originari de la zona de l’Àsia central. Era cultivat des de temps remots no tan sols per els seus fruits sinó per la bellesa de les seves flors ornamentals i per les seves propietats medicinals.

Van ser els àrabs, durant l’edat mitjana, els que van introduir la magrana a la península Ibérica, difonent-la per tot el Mediterrani. Més tard, els espanyols la van portar a Amèrica, i actualment és una fruita que es consumeix gairebé arreu del món.

Quan obrim una magrana, trobem en el seu interior uns compartiments de color groc i amarg, que cal separar del grans, de gust més dolç, lleugerament àcid i astringent.

La magrana, com la majoria de les fruites fresques, conté una gran quantitat d’aigua, que representa més del 80% de la seva composició. Conté també una gran quantitat de vitamina C, antioxidants i tanins, que li atorguen efecte antiinflamatori i astringent, alhora que li confereixen aquest sabor amarg tan característic.

Destaca el seu contingut en potassi, que la converteix en un aliment idoni per a casos d’hipertensió arterial, àcid cítric (amb propietats antisèptiques i antiinflamatòries) i fibra. També conté, tot i que en quantitats més modestes, vitamina A, E i àcid fòlic.

És una fruita amb un baix aport calòric, tan sols 62 kcal per cada 100 g, pel que està recomanada en dietes d’aprimament i de control de pes.

La proporció d’hidrats de carboni que posseeix la magrana no és molt elevada, motiu pel qual els diabètics poden prendre-la sense cap problema, sempre que es prengui amb moderació i en la quantitat adequada.

Al ser una fruita astringent, està recomanada en casos de gasos, estómac delicat, diarrees i còlics intestinals.

Gràcies a l’àcid cítric, que facilita l’eliminació de l’àcid úric, està també indicada per a persones que pateixen hiperuricèmia i/o litiasis renal.

No obstant, per a que aquestes substancies beneficioses per a l’organisme es mantinguin, especialment les vitamines i antioxidants, és important escollir les peces de fruita que no presentin talls ni cops a la pell i que tinguin un color viu.

Són coneguts també els efectes beneficiosos del consum del suc de magrana, pel seu poder antioxidant, y especialment per als homes, on diversos estudis científics suggereixen que pot ajudar a prevenir i frenar la progressió del càncer de pròstata.

A l’hora de menjar-nos-la, podem optar per prendre els grans sols, endolcits, en macedònia, amb suc de taronja, o bé fer-los servir com a ingredient per a multitud de receptes. Hem de ser molt cautelosos a l’hora de desgranar la fruita ja que el seu suc ens pot tenyir la roba. Per a fer-ho el millor es partir-la en dos trossos, col•locar un plat o un recipient a baix per anar recollint els grans, i donar-li cops amb una cullera o el mànec del ganivet a la closca fins que hagin caigut tots els grans.