L’arribada de la tardor suposa el pas cap a l’hivern i l’adaptació de l’organisme a situacions com la baixada de temperatures. Això es tradueix en un consum d’energia més elevat degut a l’esforç que ha de fer el cos per mantenir la temperatura corporal. Al mateix temps les temperatures fredes i l’ambient humit típic d’aquesta època de l’any, així com la disminució de les hores de llum, ens fa més vulnerables a possibles infeccions.

És el moment, per tant, d’incloure amb més èmfasi en la nostra alimentació tots aquells aliments que, en petites porcions, són una gran font energètica, i alhora de vitamines i sals minerals, tan importants pel bon funcionament de l’organisme i reforçament del sistema immunològic. És doncs el moment de llegums, cítrics, fruits secs, tubercles com els moniatos i els bolets.

Vegem doncs alguns d’aquests productes més rellevants, i clarament de temporada.

Fruits secs

Els fruits secs són font de greixos, essent aquests rics en: 

• àcids grassos essencials i poliinsaturats (àcid linoleic especialment, també conegut com àcids grassos ω-6)
• àcids grassos monoinsaturats, en concret àcid oleic

A més a més són font de proteïnes, sals minerals com el fòsfor, el magnesi, potassi, calci, ferro, zinc i seleni, vitamines B1, B3 i àcid fòlic, i fibra.

Cal tenir en compte que, pel seu alt aport en greix, la seva digestió és més lenta i pot fer-se pesada. Pel mateix motiu cal controlar-ne el consum en cas de sobrepès o obesitat.

Per tant, per aconseguir els beneficis dels fruits secs en la mesura que han de tenir totes les coses, es recomana que el seu consum sigui d’un grapat (20 gr. aproximadament) 4 cops a la setmana. Tenint en compte que aquests siguin crus o torrats, ja que aquells que portin xocolata, mel, sucre o sal els trobarem sempre al grup d’aliments de consum esporàdic.

Castanyes

Tot i que la castanya pertany als fruits secs, nutricionalment es diferencia d’aquests pel seu menor aport calòric. Això es deu a que, si els fruits secs es caracteritzen pel seu alt contingut en greixos, la castanya aporta poc greix i molts més hidrats de carbó, a més de ser més rica en aigua.

Fins l’arribada de la patata i el blat de moro, la castanya tenia a tot Europa un consum molt popular, ja fossin torrades o en forma de farina. De fet se sap que ja al segle V a.C. les castanyes van arribar a Grècia.

Però les castanyes no només tenien una funció alimentària i nutricional, sinó que se’ls hi atribuïen propietats màgiques, fet pel qual s’utilitzaven com amulet, i motiu pel qual tenen un paper tan especial la nit del 31 d’octubre.

La varietat de castanya que es consumeix habitualment és la castanya europea, tot i que existeixen altres varietats, com la japonesa o l’americana, diferenciant-se entre elles pel major o menor contingut en hidrats de carbó, i destacant la castanya xinesa per ser la més dolça.

Pel què fa a la seva aportació en vitamines i minerals, podem dir que en aquest sentit sí s’assemblen a la resta de fruits secs.