Els espàrrecs són les tiges tendres de l’esparreguera, planta que pertany a la família de les Liliàcies. Tot i que avui en dia podem gaudir de l’espàrrec tot l’any, ja sigui fresc o en conserva, el cert és que la seva temporada va d’abril a juny.

Va arribar al nostre país de mà dels romans, qui ja el consumien i l’apreciaven per les seves propietats terapèutiques; però el cert és que era un producte ja conegut per egipcis i grecs, qui l’oferien als seus déus, donat que l’espàrrec és originari de les conques dels rius Tigris i Èufrates. Amb la decadència de l’Imperi Romà, va caure també la popularitat d’aquest vegetal, i el seu consum no es va tornar a recuperar de forma estesa fins el segle XIV, gràcies a les propietats terapèutiques que se li atorgaven.

Fins el segle XIX només es coneix l’espàrrec verd. Però a partir d’aquest moment és quan apareix el cultiu de l’espàrrec sota terra, i per tant, apareix l’espàrrec blanc com a conseqüència de no rebre la llum solar.

Actualment, doncs diferenciem dos tipus d’espàrrec: el blanc i el verd.

El 90% del pes de l’espàrrec fresc és aigua, és molt pobre en hidrats de carbó i pràcticament no té greixos, per tant és un aliment molt baix en kilocalories. Però a nivell de nutrients no energètics, és a dir, vitamines, minerals, fibra i la ja comentada aigua, resulta un aliment molt atractiu.

En quant a vitamines hi destaquen els β-carotens, la vitamina C, la vitamina E i algunes vitamines del grup B com l’àcid fòlic, la tiamina (B1), la riboflavina (B2), la niacina (B3) i la piridoxina (B6).

Els principals minerals que hi podem trobar són, el potassi en gran quantitat, d’aquí el seu poder diürètic, a més de ferro i fòsfor, i en menor quantitat, calci i magnesi.

Val a dir que els espàrrecs blancs contenen menys vitamines, en especial vitamina C i àcid fòlic, que els espàrrecs verds, motiu pel qual és recomanable combinar el consum dels dos tipus d’espàrrec, blancs i verds. Al mateix temps també cal tenir en compte que els espàrrecs en conserva, degut als processos de manipulació que han rebut, perden part d’aquests nutrients, a excepció és clar del sodi, que es veu augmentat.

Per tant podem dir que l’espàrrec és idoni en dietes per perdre pes, ja que és molt pobre en kilocalories i la seva fibra aporta sacietat; però a més a més és font natural d’antioxidants (β-carotens, vitamina C i vitamina E), és molt recomanable en dones embarassades i en nens pel seu contingut en àcid fòlic i és un aliat contra la retenció de líquids (amb compte si és en conserva) i contra el restrenyiment. Per altra banda, però, cal considerar la quantitat de purines que conté l’espàrrec, i que s’eliminen en forma d’àcid úric; per tant, caldrà vigilar-ne el consum en casos d’àcid úric, gota o litiasi renal com a conseqüència d’aquest.