Parlar d’estrès o d’ansietat avui dia s’ha convertit en una cosa molt comú. El ritme de vida que duem i les exigències, tant personals com professionals, poden arribar a l’extrem de convertir-se en un calvari i tenir repercussions perjudicials en la nostra salut.

I tot i que associem sempre l’estrès a un origen psicològic, el nostre cos també pateix estrès quan estem malalts, quan patim jet lag, o quan ens trobem en canvi d’estació, com és el cas.

És a dir, que com ja apuntava Hipòcrates en el seu assaig Sobre les malalties sagrades, existeix una relació directa entre la nostra psique i el nostre jo més físic.

Els homes haurien de saber que del cervell, i sols del cervell, vénen les alegries, el plaer, el riure i la diversió, les penes, el dolor, l’abatiment i les lamentacions. I gràcies al cervell, de manera especial, adquirim saviesa i coneixements, i veiem, escoltem i sabem el que és repugnant i el que és bell, el que és dolent i el que és bo, el que és dolç i el que és insípid… I gràcies a aquest òrgan ens tornem bojos i delirem, i les pors i terrors ens assalten… Hem de suportar tot això quan el cervell no està sa… I en aquest sentit sóc de l’opinió que aquesta víscera exerceix en l’ésser humà el major poder. Hipòcrates, Sobre les malalties sagrades (460-470 a. de C.)

De fet l’estrès, en la seva justa mesura, és una reacció bona que ens ajuda a evitar i a lluitar contra el perill, que ens manté alerta i ens genera inquietuds i motivació. El problema el trobem quan l’estrès és excessiu o no sabem com afrontar o respondre a aquestes inquietuds i estat d’alerta.

Explicat fisiològicament, i apuntant a la cita d’Hipòcrates, diríem que existeix una relació directa entre les nostres expressions corporals i reaccions enfront de les diferents situacions amb les quals ens trobem, és a dir, les nostres emocions (p. ex. l’estrès, amb el conseqüent augment de sudoració o del ritme cardíac), i el funcionament del nostre sistema nerviós.

De fet les emocions són possibles gràcies a la comunicació entre neurones. I els encarregats d’enviar la informació de neurona a neurona són els neurotransmissors. Així doncs, una alteració en els neurotransmissors es tradueix en una mala comunicació entre neurones, cosa que implica un desajustament en les nostres reaccions i emocions – p. ex. L’aparició dels efectes negatius d’un estrès persistent, com són insomni o irritabilitat entre d’altres -.

Els neurotransmissors responsables de l’estrès són l’adrenalina, noradrenalina i dopamina. I el neurotransmissor encarregat d’evitar un estat d’estrès persistent, i per tant, encarregat d’evitar els efectes negatius de l’estrès – insomni, irritabilitat, dolors musculars, migranya, etc.- és la Serotonina

La serotonina intervé en la regulació del cicle vigília – son, sent coneguda com el neurotransmissor que produeix sensació de benestar i relaxació, induint al son mitjançant la producció de l’hormona melatonina.

D’aquesta manera durant les estacions menys assolellades (tardor i hivern) es produeix un augment de la depressió, ja que a menys llum solar, menys Serotonina. Quan arriba la primavera i l’estiu, la serotonina es condiciona a la llum que rep de l’organisme, el que comporta un augment progressiu del benestar i la felicitat.

Per tant els nivells alts de serotonina en els circuits nerviosos produeixen una sensació de:

• Benestar i relaxació
• Major autoestima
• Major concentració

Diversos estudis han demostrat que la concentració de serotonina és directament proporcional a la concentració de Triptòfan en sang i en el cervell. Això es deu al fet que el Triptòfan és el precursor de la serotonina.

El triptòfan és un aminoàcid, és a dir, la unitat bàsica de les proteïnes. I a més és un aminoàcid essencial, el que vol dir que el cos no és capaç de sintetitzar-lo; per tant l’alimentació és l’únic sistema del que disposem els humans per a obtenir-lo.